El jardí de les tortugues (Jordi Peñarroja) és un teixit de complicitats, d’amistats i de 
vivències entre personatges que apareixen, reapareixen o s’esvaneixen en una successió de relats, breus o molt breus, combinats en un tapís de situacions que descobreixen una combinació d’atmosferes, espais i temps diversos. Sempre amb el jardí de les tortugues com a punt de referència.
vivències entre personatges que apareixen, reapareixen o s’esvaneixen en una successió de relats, breus o molt breus, combinats en un tapís de situacions que descobreixen una combinació d’atmosferes, espais i temps diversos. Sempre amb el jardí de les tortugues com a punt de referència.A l’altre costat de Venècia (Eduard Ibáñez), és un recull de contes i proses que
ens situen en la màgia d’una ciutat atemporal.Venècia és l’escenari idoni d’unes històries en què els protagonistes és desdoblen a la recerca d’ells mateixos.En aquest llibre, l’autor ens convida a conèixer el misteri d’una ciutat de la mà d’uns personatges que ens mostren les seves inquietuds i cerquen respostes. Venècia els acull, els empara, i els hi ofereix l’altre costat.“Des d'un lloc més enllà del que es pot dir amb les paraules. El que fa de Venècia la ciutat que és, no són els canals amb les seves góndoles, ni els palaus amb els seus segles, ni tampoc el carnaval amb les seves màscares...”
Viatges per l'Scriptorium. (Paul Auster). Un bon dia, el senyor Blank es
desperta en una habitació que no coneix de res. Totalment desorientat, sense saber qui és, l'únic que pot fer és examinar els objectes que l'envolten per mirar de comprendre les circumstàncies del seu confinament. A sobre de l'escriptori, unes fotografies i dos manuscrits. A mesura que passen els dies, Blank rep visites i trucades telefòniques de personatges -amicals uns, hostils altres- que li són vagament familiars i que li brinden indicis incerts sobre la seva identitat. Mentrestant, una càmera i un micròfon ho graven tot. Algú l'està observant. Sens dubte, una de les novel·les més suggeridores de Paul Auster, que condensa tot el seu univers literari en aquesta dimensió fascinant en què es troben per dialogar ficció i realitat.
Els fills de la mitjanit. (Salman Rushdie). El petit Saleem Sinai és celebrat per la premsa i felicitat pel primer ministre: el seu naixement ha coincidit amb l'instant mateix en què l'Índia assolia l'anhelada independència dels colons anglesos. Aquest fet lliga per sempre la biografia de Saleem a la història del seu país i el dota d'unes capacitats extraordinàries: posseeix un olfacte que li permet ensumar amenaces que la resta dels humans no poden percebre, així com una connexió telepàtica amb els altres mil «fills de la mitjanit», tots nascuts els primers minuts de vida de l'Índia lliure.
