XIRINACS, Olga; Un cadàver per sopar
Iris Font estudia periodisme i narrativa, i vol escriure una novel·la d'assassins menjadors de carn humana. Té un bon dossier de criminals recents, d'aquells que enterren víctimes als jardins i patis. I també té un assassí prop de casa seva sense saber-ho. Israel Palet és un ecologista que estudia lleis i treballa els caps de setmana vigilant els aiguamolls de la costa. Iris i Israel es coneixen i prenen tè, però també troben restes macabres. Hi ha mariners tenebrosos i ocells amb nom propi.
Al camp d'extermini d'Auschwitz les condicions de vida són infrahumanes i els abusos, els càstigs o la mort són companys habituals dels reclusos com en Daniel, un luthier jueu de Cracòvia que sobreviu a aquest infern treballant de fuster. El comandant del camp, Sauckel, afeccionat a la música clàssica, descobreix l'autèntic ofici de Daniel i decideix posar-lo a prova: li haurà de construir un violí que tingui un so perfecte. En Daniel es posa a l'obre, però no es pot ni imaginar el càstig que l'espera si no compleix bé l'encàrrec.
BOSCH, Lolita; M
M mai jugarà al bàsquet de manera professional. Tampoc podrà estudiar Veterinària. Mai tornarà a veure al seu millor amic. Mai sabrà que li agrada a una noia de classe. Tampoc celebrarà el seu 17è aniversari. El seu pare l'assassinarà d'un tret al pit 18 hores després de començar aquesta novel·la.
LARREULA, Enric; Contes per a un món millor
Tal com diu el títol del recull, es tracta d'una sèrie de narracions breus que parlen d'un món millor.
"La felicitació" tracta d'un personatge, el vell Gruber, que no es fa amb ningú: viu sol, en una casa aïllada. Un dia, per Cap d'any, el carter li porta, per iniciativa pròpia, una postal de felicitació, sense signar. Davant del dubte sobre qui li ha enviat la postal, el vell Gruber n'envia postals a tots aquells que pensa que la hi han pogut escriure (quasi tot el poble). Llavors, tots ells li retornen la felicitació: 102 postals.
"Els dos amics" té com a protagonistes dos joves irlandesos que volen emigrar a Amèrica perquè els anglesos els han espoliat i empobrit. En James i en Jeremiah són tan amics que, pensant l'un en l'altre, no aconsegueixen el seu somni: embarcar en un vaixell cap a Amèrica.
"París-Dakar" explica el moment en què l'Immaïl és testimoni de la cursa París-Dakar i el que això representa per a ell. Aconsegueix quedar-se una llauna d'oli que ha llençat un dels cotxes, cosa que valora com un gran tresor, però que també li fa veure que és un dels nois més pobres de la terra.
"La castanyera" ens conta la història de la Joanna, una senyora que s'instal.la en una cantonada de Gràcia i es posa a vendre castanyes: transforma una cantonada freda en un ambient càlid. Quan arriben les eleccions i la volen treure d'allà on és, ha arrelat tant al barri que hi ha una protesta ciutadana. Finalment, l'Ajuntament li construeix una parada perquè pugui vendre les castanyes a l'hivern i els gelats a l'estiu.
"Les il.lusions" narra un moment de la vida d'un noi que es dedica a netejar els vidres dels cotxes quan s'aturen en un semàfor. Perd una juguesca amb un company seu, perquè neteja un cotxe però no cobra la feina: s'atura un moment a reflexionar sobre el que veu dins el cotxe que està netejant i la conductora ha de marxar perquè el semàfor s'ha posat verd.
"La decisió" ens fa entrar en una història d'indis. En Linx Lleuger és el darrer cap del poble dels carapintades i és un indi que no vol obeir ningú. És perseguit pels soldats quan intenta fugir al Canadà. El soldat Billy Strosner el troba. Sap que l'ha de matar per tornar triomfant davant dels seus caps. Però, finalment, Strosner salva la vida a en Linx i el deixa fugir.
"El camí que no anava enlloc" és la personificació d'un camí que -com el títol indica-no porta enlloc. Hi passa un senyor que té pressa i s'enfada perquè el camí no va enlloc. El camí queda preocupat. Però, al cap d'un temps, hi passen una parella d'enamorats, dos vellets, unes nenes que juguen, un pintor... Tots ells estan contents, justament, perquè el camí no porta enlloc.
"La felicitació" tracta d'un personatge, el vell Gruber, que no es fa amb ningú: viu sol, en una casa aïllada. Un dia, per Cap d'any, el carter li porta, per iniciativa pròpia, una postal de felicitació, sense signar. Davant del dubte sobre qui li ha enviat la postal, el vell Gruber n'envia postals a tots aquells que pensa que la hi han pogut escriure (quasi tot el poble). Llavors, tots ells li retornen la felicitació: 102 postals.
"Els dos amics" té com a protagonistes dos joves irlandesos que volen emigrar a Amèrica perquè els anglesos els han espoliat i empobrit. En James i en Jeremiah són tan amics que, pensant l'un en l'altre, no aconsegueixen el seu somni: embarcar en un vaixell cap a Amèrica.
"París-Dakar" explica el moment en què l'Immaïl és testimoni de la cursa París-Dakar i el que això representa per a ell. Aconsegueix quedar-se una llauna d'oli que ha llençat un dels cotxes, cosa que valora com un gran tresor, però que també li fa veure que és un dels nois més pobres de la terra.
"La castanyera" ens conta la història de la Joanna, una senyora que s'instal.la en una cantonada de Gràcia i es posa a vendre castanyes: transforma una cantonada freda en un ambient càlid. Quan arriben les eleccions i la volen treure d'allà on és, ha arrelat tant al barri que hi ha una protesta ciutadana. Finalment, l'Ajuntament li construeix una parada perquè pugui vendre les castanyes a l'hivern i els gelats a l'estiu.
"Les il.lusions" narra un moment de la vida d'un noi que es dedica a netejar els vidres dels cotxes quan s'aturen en un semàfor. Perd una juguesca amb un company seu, perquè neteja un cotxe però no cobra la feina: s'atura un moment a reflexionar sobre el que veu dins el cotxe que està netejant i la conductora ha de marxar perquè el semàfor s'ha posat verd.
"La decisió" ens fa entrar en una història d'indis. En Linx Lleuger és el darrer cap del poble dels carapintades i és un indi que no vol obeir ningú. És perseguit pels soldats quan intenta fugir al Canadà. El soldat Billy Strosner el troba. Sap que l'ha de matar per tornar triomfant davant dels seus caps. Però, finalment, Strosner salva la vida a en Linx i el deixa fugir.
"El camí que no anava enlloc" és la personificació d'un camí que -com el títol indica-no porta enlloc. Hi passa un senyor que té pressa i s'enfada perquè el camí no va enlloc. El camí queda preocupat. Però, al cap d'un temps, hi passen una parella d'enamorats, dos vellets, unes nenes que juguen, un pintor... Tots ells estan contents, justament, perquè el camí no porta enlloc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada