Fins al 27 d'octubre a la Biblioteca Municipal de Roquetes :
Exposició "Salvador Espriu : lluny d'aquí, prop d'aquí".
Salvador Espriu: lluny d'aquí, prop d'aquí és el nom de l'exposició itinerant que iniciem aquest dilluns a la Biblioteca Municipal de Roquetes sobre la figura de l'escriptor català.
Una selecció de llibres d'Espriu, una mostra de titelles sobre l'obra del poeta, dramaturg i novel·lista i una introducció a la seva producció teatral, amb especial atenció a Primera història d'Esther centren la mostra.
Acostar la figura d'un dels nostres escriptors cabdals per entendre la renovació de les lletres catalanes durant el segle XX és la intenció de l'exposició itinerant Salvador Espriu: lluny d'aquí, prop d'aquí .
L' exposició l' integren quatre mòduls, amb especial atenció a la creació teatral d'Espriu i amb una mirada cap a la obra. Una bona manera de fer entendre el públic més jove qui era i què representa Salvador Espriu.
Un petit apunt biogràfic :
Salvador Espriu (Santa Coloma de Farners, 1913 - Barcelona, 1985).
És un dels escriptors més significatius de la postguerra i un dels poetes catalans més importants. Tot i que es dóna a conèixer com a narrador, la seva incursió tardana en la poesia no és cap obstacle per aconseguir un ràpid reconeixement, no només dins les lletres catalanes sinó dins la literatura universal. També té un paper important en la recuperació del teatre català.
Publica les novel·les El doctor Rip (1931) i Laia (1932), els llibres de narracions, Aspectes (1934), Ariadna al laberint grotesc (1935), Miratge a Citerea (1935) i Litizia i altres proses (1937), obres que l'acrediten com el narrador més original després del Noucentisme. La seva obra poètica compta amb els reculls Cementiri de Sinera (1946), Les hores i Mrs. Death (1952), El caminant i el mur (1954), Final del laberint (1955), Les cançons d'Ariadna (1949), La pell de brau (1960), Llibre de Sinera (1963) i Setmana Santa (1971). Tot sovint revisa la seva obra, amb la finalitat de convertir-la en un corpus ben travat. Traduït a nombroses llengües, el seu nom ha estat sovint en les propostes per al premi Nobel.
El 1972 és distingit amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i dos anys més tard rep la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya i la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona, el 1982. És nomenat doctor honoris causa per les Universitats de Barcelona i de Tolosa de Llenguadoc. Per la seva actitud cívica, l'any 1982 rebutja la Creu d'Alfons X el Savi.
Va ser un dels quatre primers membres fundadors de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada