dimecres, 24 d’agost de 2011

Us recomanem...

La Solitud dels nombres primers de Paolo Giordano

Text de contraportada
En Mattia havia après que entre els nombres primers n’hi ha alguns que són especials. Els matemàtics els anomenen primers bessons: són parelles de nombres primers que estan de costat, més ben dit, quasi de costat, perquè entre ells sempre hi ha un nombre parell que els impedeix tocar-se realment. 
En Mattia pensava que ell i l’Alice eren així, dos primers bessons, sols i perduts, propers però no pas prou per tocar-se realment. A ella, però, no l’hi havia dit mai.
“La solitud dels nombres primers es llegeix d’una sentada. És una de les novel·les més originals i brillants que hem tingut mai a les mans. Paolo Giordano va néixer a Torí el 1982, és doncs jove de debò. I es dóna a conèixer amb un llibre perfecte, construït amb la saviesa d’un narrador experimentat. No hi ha res de forçat, res d’estudiat. És com si les paraules fluïssin de manera natural en l’ànima d’aquest noi.” Caterina Soffici, Il Giornale

Comentaris del llibre: 

The second coming

Els llibres quan arriben a casa ocupen un lloc a la pila dels llibres per llegir. Ells no ho saben però acaben conformant una mena de graella de sortida que aniran deixant un rera l’altre. La pila no té un ordre determinat, és més, pot variar i sovint varia. Això comporta que en algun moment algun dels integrants de la fila literària caigui de forma continuada pila avall encara que no ho mereixi. Aquest ha estat en cas de “La solitud dels nombres primers” del Paolo Giordano que fa pocs dies va arrencar tot intentant agafar el rebuf del Paul Auster abans d’arribar al final de la recta.
Es tracta de la primera novel·la del Paolo Giordano, un autor italià jove. Mentida, extraordinàriament jove. En Giordano va néixer a Torí el 1982 i només amb 26 anys construïa aquest veritable fenomen literari. És la història de dos personatges ben diferents, l’Alice i el Mattia, que tenen en comú l’haver de conviure amb uns fets que els han deixats profundes ferides. La solitud, la soletat, la dificultat de les seves relacions són una constant a les seves vides. L’autor ens els presentar amb detall al llarg d’un període extens de temps en el que de forma intermitent es van trobant i defugint. La sensació de culpa marca l’existència d’un. El sentir-se víctima marca la de l’altre. Víctima i culpable com la cara i creu d’una mateixa moneda que sent elements contradictoris generen una realitat i una resposta similar. L’autor també introdueix a l’obra aspectes d’ actualitat pels joves i adolescents: els amors frustrats, l’anorèxia, el bulling, la sexualitat.
L’estil és senzill, fàcil i directe. Contrasta el fet que les sensacions que trasllada i els sentiments que dibuixa són d’una molt elevada complexitat que potser només es pot construir des d’una certa experiència personal de l’autor.



“Els nombres primers són divisibles només per la unitat i per ells mateixos. S’estan al seu lloc en la infinita sèrie dels nombres naturals, enclosos igual que tots entre dos més, però un pas més enllà respecte als altres."