Exposició “Víctimes del Maltractament” per Ester Besolí

Divendres 23 de novembre a les 19.30h 

inauguració de l'exposició de l'Ester Besolí

"Víctimes del Maltractament"

Víctimes del Maltractament és una exposició documental  que planteja el problema de les dones maltractades  en forma de denúncia social a través de l’impacte visual produït per imatges cruentes. I es que l’artista busca reflectir en els seus quadres la crueltat  de que en fan us els maltractadors i els abusadors, mostrant-ho tal i com es, sense endolciments.

Les víctimes del maltractament evidentment preocupen com  persones que han sofert, però molt més pel poc respecte rebut per l’entorn social. Entre l’assumpció de pròpia culpabilitat extensa entre moltes dones i la disculpa a l’agressor per part de la ciutadania, alguns jutges i del mateix delinqüent, aquestes víctimes es veuen convertides en només una víctima més que augmenta les estadístiques.
Els maltractes ens provoquen, o ens haurien de provocar, la més gran indignació. Però no, nosaltres encara estem insensibilitzats davant la violència domèstica perquè preferim tancar els ulls a veure els fets que mentalment no som capaços d’assimilar; restant-li la importància que es mereix; convencent-nos a nosaltres mateixos que els maltractes son quatre casos aïllats produïts generalment en sectors marginals de la societat.;  justificant aquests actes pensant que els maltractadors són gent problemàtica i malalta que necessiten d’un tractament psicològic; o senzillament negant la seva existència en contra de l’evidència que ens faciliten els mitjans de comunicació dia a dia. I  en aquest país les víctimes de maltractaments d’aquests últims anys superen de bon tros el nombre de víctimes del terrorisme. El país es convulsiona per cada mort produïda per la confrontació d'ideologies polítiques, mentre resta impassible davant una mort produïda amb connotacions sexuals i/o sentimentals que reflexa l’abús de poder del sexe masculí respecte al femení. ¿Què no vulneren aquests dos fets la mateixa Declaració dels Drets Humans, aprovada per la ONU al 1948?

"Tots els éssers humans creixen lliures i iguals en dignitats i en drets, sense cap distinció de raça, de color, de sexe, de llengua, de religió, d’opinió política o d’altra mena, d’origen nacional o social, de fortuna, de naixement, o de qualsevol altra classe.Tot individu té dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat de la seva persona."

Aquí estan els quadres per a donar a les víctimes dels maltractes la importància que es mereixen; per a confrontar el succés amb la imatge visual; per a que l'espectador de l’obra sigui testimoni del dolor i el patiment expressats en la pintura i alhora lector involuntari de la crueltat i violència socials. Davant aquests quadres, la tranquil·litat mental de l’observador es derrumba, o al menys, així hauria de ser, perquè obrir els ulls és un pas molt dur, però és el primer pas a la conscienciació. I la conscienciació social és necessària per a que la violència domèstica deixi d’existir. ELS QUADRESEls quadres pretenen individualitzar cada víctima, mostrant el reportatge de la seva mort cruel a mans del seu cònjuge rescatat d'entre els petits articles de la secció de successos del diari. Normalment consisteix en tan sols una columna al costat de noticies de pactes de dirigents o d’atemptats de polítics importants. Aquest retall de diari explica la mort d’una persona en quatre línies. Els cops rebuts i el patir d'un ésser humà anònim reduïts i concentrats en aquestes quatre línies, com si aquesta persona no tingués cara, ni cos, ni passat.

Amb els quadres d’aquesta exposició aquestes persones han recuperat el rostre, el cos i les ferides infligides. I ho han fet amb dibuixos molt gràfics, remarcant molt la figura, accentuant les zones sexuals, les lesions, la sang, les marques dels cops i amb un fons fosc, gairebé tètric que mostra el dramatisme de la situació viscuda. Tot això situat al mateix pla on trobarem aquell tros de diari que ens explicarà una història que volíem ignorar i que de cop cobra vida en aquest moment. Perquè ella era una persona amb un futur, trencat sobtadament per una mort prematura.