El filòsof, teòleg i escriptor barceloní Ramon Pániker Alemany, conegut com a Raimon Panikkar, va morir ahir a l'edat de 91 anys a la seva casa de Tavertet, a Osona. Fill de mare catalana i pare hindú, el seu pensament sempre ha girat al voltant del diàleg, no només intercultural, sinó també interreligiós i interdisciplinari. Posant el respecte com a base de les relacions, Panikkar va defensar els ponts entre Orient i Occident i entre les religions cristiana, hindú i budista, sempre empès per la profunda convicció que els homes i la seva realitat superen les idees i les teories.
Germà del també filòsof i escriptor Salvador Pániker –amb qui discrepava intel·lectualment–, Raimon Panikkar es va formar en diferents disciplines: la química, la filosofia i la teologia. Va estudiar batxillerat a l'escola dels jesuïtes i després va entrar a la Universitat de Barcelona per estudiar ciències químiques. Gràcies a la seva condició de fill d'estranger, va esquivar la Guerra Civil i va continuar la seva carrera a Alemanya, concretament a la Universitat de Bonn. Es va llicenciar en ciències químiques per la Universitat de Barcelona i en filosofia per la Universitat de Madrid, on l'any 1946 va obtenir un doctorat en filosofia. El 1958 també es va doctorar en química per la Universitat de Madrid amb una tesi sobre el sentit de la ciència i les seves relacions amb la filosofia. Finalment, es va doctorar en teologia per la Universitat Lateranense, a Roma, el 1961.
El 1946 va ser ordenat sacerdot a Roma. Quan va tornar d'Alemanya a Barcelona, fugint de la Segona Guerra Mundial, va conèixer Josemaría Escrivá de Balaguer, fundador de l'Opus Dei. Va ser integrant d'aquesta institució fins als anys seixanta. El 1966 va ser nomenat professor a la Universitat de Harvard i després es va traslladar a la Universitat de Califòrnia, a Santa Barbara, on va impartir classes d'estudis religiosos del 1971 al 1978. També va exercir d'investigador a la Universitat de Mysore i la Universitat de Beranés.
Fascinació per l'Índia
A banda d'interessar-se per la història i la filosofia de les religions, va aprofundir sobretot en la cultura hindú, que va descobrir en un primer viatge que va fer a aquest país el 1955. Durant anys va viure a cavall entre els Estats Units i l'Índia, però, tot i haver-hi viscut durant molts anys, sovint insistia que no havia arribat a conèixer a fons aquesta civilització.
Lluita per la pau
La seva feina li va merèixer la Medalla d'Or al mèrit cultural de l'Ajuntament de Barcelona el 2009 i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya el 1999. A més, va rebre el títol de Cavaller d'Honor de les Arts i les Lletres del govern francès el 2000.
“La filosofia no és amor a la saviesa, sinó també saviesa de l'amor”, va afirmar en alguna ocasió. Per divulgar la seva “saviesa de l'amor”, aquest intel·lectual va desenvolupar una obra extensa de prop de vuitanta títols que han estat traduïts a diverses llengües. Amb un llenguatge diàfan i entenedor, va saber exposar les seves teories i donar-les a conèixer.
Alguns dels seus títols emblemàtics editats en català són, entre d'altres, Invitació a la saviesa; Pau i interculturalitat, una reflexió filosòfica; La nova innocència; Benaurada senzillesa i El diàleg indispensable, pau entre les religions.
Un home espiritual
El president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, va lamentar ahir la desaparició de Panikkar i va destacar que “irradiava una espiritualitat que Catalunya necessita”. “Realment, amb la seva pèrdua Catalunya perd un referent, un gran intel·lectual i una gran persona”, va assegurar Montilla a Vilopriu, Girona, on va assistir a un acte polític. El vicepresident del govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, també va lamentar en un comunicat la mort del filòsof, “un pensador reconegut mundialment”.
La presidenta de l'Associació Unesco pel Diàleg Interreligiós i pastora protestant Nathalie Reverdin va lloar en declaracions a Europa Press la “senzillesa” del filòsof, que “reivindicava el millor de cada religió”.
Publicat a: Avui 27-08-2010 Pàgina 24
Bibliografia:
De la mística: experiencia plena de la vida
Mito, fe y hermeneutica
Espiritualidad Hindu: Sanatana Dharma
El Dialogo indispensable: paz entre las religiones
La Plenitud del hombre: una cristofania
La Intuición cosmoteándrica: las tres dimensiones de la realidad
El Espiritu de la política: Homo politicus
La Trinidad: punto de encuentro de las religiones
Elogio de la sencillez
Paz y desarme cultural
Iconos del misterio: la experiencia de Dios
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada